SKI CASP

Avui es un día trist.

Avui és, possiblement, el meu darrer día d'Escola d'Estiu de la meva història personal. O potser més aviat, és el darrer día tal y com jo concebo l'Escola d'Estiu, des del Taller. Un taller que des que hi sóc ha tingut molts noms: Informàtica i vídeo, Informàtica, Vídeo, Noves Tecnologies... Però penso que puc presumir d'haver portat un aire nou al taller, d'haver fet coses que mai abans algú s'hauria pogur imaginar de fer amb nens. Però ara, aquest aire nou ja olora a envellit, sense idees, perquè ja són 7 anys d'Escola d'Estiu i 5 els anys que porto al taller. 5 anys que en general han anat de millor a pitjor. Mai oblidaré aquells inicis del taller amb en Pau i la Isa. I és clar, tampoc els darrers només amb el Pau, i ara amb el Sergio. Els companys i amics sempre hi han estat quan se'ls ha necessitat.

Records que me'n duc? Molts i molt bons. No puc oblidar el día que vaig començar a plantejar-me deixar el taller. Va ser el día que la Laura Bover ens va dir que ho deixava. Quelcom va marxar amb ella. Però ja havia marxat també amb la Laura Alegret, i amb la Isa que tot i que hi va ser poc temps, en guardo alguns dels millors records. També el día que el Diego va marxar, i sobretot, quan en Pau va dir-me que no podia seguir amb mi. En aquest darrer cas la pena va ser doble perquè mai vaig poder acomiadar-me d'ell com m'hauria agradat, dins del taller.

La veritat és que no vull deixar-ho. Potser nomès necessito un repte nou i diferent dins l'Escola d'Estiu. No vull deixar-ho. Però potser ja ha arribat el moment.