¡Visca l'Esport i visca l'Espectacle!

He esperat ben bé una setmana per escriure tot això, però ara sé segur que ha valgut la pena esperar.

Vull fer una crida per l'esport bonic. Ja está bé de tots aquells que critiquen per criticar. L'esport professional, a part de per fer que uns xavalins es guanyin unes peles, existeix per entretindre a la gent que els veu.

I avui jo he vist un gran espectacle que ha durat (en temps real) unes 7 hores, malgrat hagin estat unes 4 i mitja útils. ¡VAMOS RAFAAA! Una frase que té molt significat. Els amants de l'esport han pogut gaudir de nou d'un gran partit. Si no haguès guanyat Nadal també. Son dos 'trossos' de jugadors, i es mereixen ser on són. Possiblement en poc temps Nadal aconseguirá el número 1. Però seguirà havent una distància prudencialment abismal entre el segon, Federer i la resta de tenistes. Gràcies per tornar-nos a fer creure en els esports llargs i pesats de veure.

Podreu pensar que ara estic massa capficat amb el tema, però és que val la pena insistir una mica més.
El partit d'ahir no nomès va ser un partit de 5 hores, amb la història al darrere i amb l'alegria de la victoria. L'èpica també hi era present. Hi ha una veritat enorme que per molt amagada que encara sigui, encara crida com el que més. Nadal ja és un número 1. Hi ha un punt de creuament en la carrera de dos grans rivals. Aquell punt on un ve i l'altre torna. Que Nadal ve molt ràpid és evident, però que l'altre torna més a poc a poc del que molts es pensen, també. Nadal puja vertiginosament. I el destí o la fortuna va fer que, ahir, trobant-se amb el seu gran rival en el punt de creuament que esmentava, l'espanyol fos més eficaç. Possiblement veurem més finals igual de disputades els propers anys. I és que Federer és potser el millor tenista de la història, posat sobre les pistes de tenis amb un objectiu comú i únic, ser el gran antagonista d'un noi que no sap dir prou, que marca poc a poc a foc una llegenda que perdurarà en el temps.

















Finalment, els que critiquen la selecció EspaÑola, voldría saber què teniu a criticar, sobretot aquí a Catalunya. No són 6 els catalans que també han guanyat l'Eurocopa? No l'ha guanyat España amb un estil ben 'culé' re-inventat desprès dels darrers anys de gran futbol del Barça? No sigueu com l'un, que animava Rússia, ni com l'altre, que no sabia com fer-s'ho per dir que animar EspaÑa no era incompatible amb ser català. Han jugat fent un gran futbol, molt bonic de veure, i tantdebó que puguin guanyar el proper mundial. Y per altra banda, els que utilitzeu aquesta victòria per atacar Catalunya i les seves preteses ànsies independistes, no us passeu de la ratlla. Segueix sent un esport. El fet que molta gent aquí senti com a seva la victòria d'EspaÑa no vol dir que no preferíssin que fos Catalunya la que guanyès jugant un futbol igual d'atractiu. Els errors es comenten per ambdòs costats, i potser tan sols s'ha de saber veure que s'estan cometent.





Gaudiu-ne de tot això. Perquè ara és quan se'n pot gaudir.