Les incerteses

Feia temps que no realitzava una entrada però mitjançant certes extrusions de persones que aprecies es poden aconseguir grans coses.

Com tots sabeu ara començo a treballar en el projecte tot i aquest petit incís cap al blog. Tinc un munt de feina sobre aquest i una data límit del meu tutor per realitzar una part del treball. La data en qüestió és el 20 de febrer (data notòriament important independentment d’aquest fet). Així doncs, aquí arriba la meva primera incertesa si aconseguiré acomplir els objectius (expressió per la qual em sento inspirat pel Marc) i limitar-me al temps establert tenint un fantàstic viatge a Kiruna i a Helsinki “I am screwed”.

La segona incertesa es conseqüència de la primera fins el 23 de febrer no em puc permetre el luxe d’anar a veure al meu gran amic a Zurich. On per desgràcia en Pepe potser ja no hi serà.

Però bé, ara podem fer un “break” d’incerteses per parlar de coses més enriquidores. El cap de setmana ha estat fantàstic, intens, meravellós i curt. La visita llampec tot i ser curta ha donat molt de si he tornat a veure a Marc i Araceli que feia un xic de temps que no ens havíem vist en un context esplèndid ja us ho diran ells però ens ho hem passat d’allò més bé a la ciutat.

Han pogut veure moltes coses (tot i que n’han quedat algunes per la següent visita) i jo me n’he adonat que aquesta ciutat ja no és una estranya per mi. El següent post suposo que l’Araceli penjarà algunes fotos de les múltiples realitzades. A part de visitar també s’ha parlat molt, entre els quals entraria en joc la tercera incertesa de futur que ha entrat en la vida com una pedra en el camí. Si bé recordo de cert personatge entranyable “que la única veritat sagrada és que no hi ha cap veritat sagrada”, no podrem dir qui té raó del que haig de fer a partir del maig-juny quan la societat em consideri enginyer.

La meva primera opinió és que necessito un temps de descans “crec que merescut per la meva persona” però no ben vist per altres persones. Així que s’intentarà fer una decisió al camí a seguir mentre un realitza el projecte. Encara que no crec que tregui l’entrellat.
Aquí s’acaba la meva reflexió sobre el moment que estic vivint