There's something in the air...

No acostumo a escriure articles com el d'avui, però de vegades es interessant fer un repàs general al que ens envolta.

Resulta que Apple ha tret el portàtil més prim del món. Es diu MacBoock Air i medeix entre 0.4 i 2 cm de gruix, segons el lloc on es medeixi. És curiós veure com els productes d'Apple es converteixen darrerament en objectes de culte pel simple fet d'aconseguir, abans que ningú, el que la resta no sap fer. Clar que hi ha portàtils prims, que sigui tan prim no hauria de ser una novetat tan gran. Però que ningú més ho hagi fet és el que compta. L'iPhone que tothom vol (jo inclós), revoluciona el marcat dels teléfons per la seva pantalleta tàctil i sistema operatiu. Però a costa d'una mica desproporcionada i de la mancança d'afegits que tothom vol, just al contrari de la tendència que hi havia fins ara.
No deixo la tecnologia per fer palès una cosa en la que darrerament penso. Estic absolutament decebut amb el món de les videoconsoles des de fa dues generacions. Totes prometen grans avenços però mai els veig. Potser ja aniria sent hora que venguin el que prometen, que no haguem d'esperar més.

Socialment m'he adonat darrerament, i així ho he comentat amb els del meu entorn, que hi ha una tendéncia general que em preocupa força. Cada vegada més les forces polítiques van més a la seva, i alguns dels actes que fan són, si més no, lletjos a més no poder. Per exemple: A Barcelona s'ha instal·lat la creença que a alcalde nou, Barcelona nova. M'explico: Maragall va arreglar tota la Vila Olímpica. A en Clos se li va posar al cap renovar tot el Fòrum. I a l'Hereu se li ha posat al cap refer tot el barri de la Sagrera. Sembla que tots vulguin deixar escrit el seu nom en lletra gran, però que cada vegada ho volen fer més depressa perquè mai se sap quan a un partit se li anirá la pilota i li donará el poder a un altre. Què hem de fer els ciutadans quan no volem que un govern (municipal o estatal) faci quelcom. Perquè llegeixo que les enquestes diuen que el 80% dels barcelonins no volen que l'AVE passi per sota la Sagrada Família, i més havent més opcions com hi ha, però el senyor Hereu s'hi ha encaparrat malgrat els possibles perills (que jo no entraré a valorar perquè no em pertoca). Igual que el tema de rodalies. Clar que si s'hi posen ara a solucionar-ho no arreglaràn res en dos dies. Però coi, fa un minim de 3 anys que van dir (el problema venia d'abans) que s'hi posaven, i la cosa va a pitjor.

Últim punt a tractar. No em considero monàrquic, però m'agrada el rei que tenim. I fa poc vaig sentir que això vol dir que sóc 'juancarlista' en comptes de monàrquic, i que, com jo, la majoria de la societat espanyola. Aquesta mateix reflexió afegia que el que s'està preparant, en el moment que el nostre Rei deixi la corona, és el traspàs a una 3a República. A ningú li agrada pagar algú (i menys una família sencera) que sembla que visqui del 'cuentu'. Però si el rei serveix, com sembla, per crear acudits simpàtics de motos (con los dientes parriba majestad), per donar-nos prestigi (o això diuen), per fer callar gent indesitjable (¿pq no te callas?) o per deslliurar-nos d'algún cop d'estat (¡todo el mundo al suelo!), doncs el Juan Carlos ja m'està bé. Però el Felipe no té res de tot això, així que més li val que passin a la 3a República o tornarem a guillotinar reis com fins fa no tant feien els 'gabatxus'.

No vull deixar passar l'oportunitat per acabar l'article dient que m'estimu molt l'Araceli, i que per cursi que sembli, això és el més important de tot el que dic avui.