Ara que ja ha passat St. Jordi, voldria deixar unes breus reflexions pròpies.
Sóc, he estat i sempre seré (espero) un amant d'aquesta diada. Sóc dels que defensen que hauria de ser festiu. Una de les meves passions sempre ha estat sortir a passejar una estoneta per Plaça Catalunya, Passeig de Gràcia, Rambla de Catalunya o altres zones d'interès literari. El rebombori que s'hi organitza no té precedents a la ciutat la resta de l'any. Els autors signen llibres, el públic els compra.
Hi ha qui darrerament s'entesta a qualificar St. Jordi com una festa ja sense esència, capitalista i consumista. Però a les noies encara se'ls il·lumina la cara quan reben una rosa, i als nois també ens fa una especial il·lusió que algú ens regali un llibre, ja sigui un Quixote o un Buenafuente. Per tant, alguna cosa més que consumisme hi deu haver.
Voldria deixar clar, que sempre, amb tot el que m'agrada la festa, he passejat, comprat i fet signar algún llibre. Excepte aquest any. Per algún motiu, enguany la festa no era la mateixa. I és que la persona a la que m'estimo està lluny i no tenia ningú amb qui compartir la meva il·lusió. Ara sí n'estic segur, que la Diada no és tan consumista, altres coses hi segueixen intervenint i per a mi, no és la mateixa si no la tinc a ella al costat.
Finalment, una breu reflexió literària. Dan Brown, aquest meravellós i escriptor que perllonga els capítols dels seus llibres, de vegades fins a les 3 pàgines, va inventar molts coses. D'entrada va aconseguir que moltíssima gent llegís, cosa ja de per sí prou interessant. Això ho va fer amb una tècnica molt senzilla, escribint obre temes que a la gent li interessa i sense un estil carregat que permet llegir els seus llibres a qualsevol (que ningú se m'ofengui, siusplau). Per tant, quan diem "un altre llibre de conspiracions religioses", no oblidem que -amb el permís de César Vidal- Dan Brown els va posar de moda i que desprès d'ell no ha hagut trames més interessants al voltant del tema que les que ell va posar sobre la taula. Finalment, Dan Brown va "inventar" els llibre-escombraries. O més aviat els llibres mediàtics -aquí Buenafuente també hi va participar-.
Quan darrerament es titlla a Ruiz Zafón d'escriptor mediàtic, si us plau, tinguem en compte que ho és perquè el seu llibre 'L'ombra del Vent' va vendre amb el boca a boca, sense màrqueting, tot i que ara també s'ha apuntat a aquest joc. Això vol dir, que aquest respectable escriptor català que escriu en castellà (recordem Francfurt) una mica bon escriptor serà.... així que no el demonitzem nomès perquè està tenint èxit i guanyant molta pasta amb la seva creació... que més d'un i de dos que l'han criticat voldria ser a la seva pell.
Ara i sempre, Visca St. Jordi
